Reportatge

El recés del MCJ (28/3/04)

Com és tradicional abans de la seva Trobada General, els militants i nous militants del Moviment Cristià de Joves celebraren el dia anterior un recés de preparació. Enguany tingué lloc a la casa d'espiritualitat Betània, de Cornellà de Llobregat, i arribà a congregar unes 35 persones.

La jornada va integrar tres xerrades que obriren altres tants espais de meditació. Aquestes xerrades foren:

–“La crida", a càrrec de la Mercè Clotet, de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa.

Xerrada molt vivencial en què la Mercè explicà els moments de la seva vida en què va sentir les múltiples crides amb què s'ha trobat en el seu camí: primer a participar en un grup de joves de parròquia, després a fer-se'n càrrec en major o menor mesura, després, la crida en l'acompanyament espiritual, la militància, etc. Tot plegat, una història “gens extraordinària", segons la pròpia Mercè, que vol ser fàcilment aplicable a tots els demés joves.

–“Edificar el cos de Crist” a càrrec de la Cristina Losa de la parròquia de Crist Rei de Barcelona.

En base al text de la carta de St. Pau als Efessis, (Ef, 4:1-16), la xerrada ens convidà a considerar la pròpia vida com a un conjunt d'actes que construeixen l'Església. Ens hem de preguntar si la nostra actuació és prou constructora de l'Església cada dia i si, a la vegada, nosaltres ens deixem construir per Jesús. En aquest sentit, la pertinença al Moviment ha de ser un recolzament fonamental per a mantenir-nos en Jesús i en l'Església i a contrastar la vida que vivim amb l'Evangeli.

–“Feliços els qui creuran sense haver vist” (Jo, 20: 19-29), a càrrec de Mn. Josep Monfort, consiliari del Moviment.

L'estudi d'aquest fragment va permetre l'analogia entre els joves del MCJ i els primers deixebles: Les nostres pors, la pau que dóna Déu només amb la seva presència, l'alegria dels que preguen, l'enviament que Jesús fa dels seus deixebles a donar pau al món, el pas del "jo" cap al "nosaltres"... En resum, la gran benaurança recollida en el "feliços els qui creuran sense haver vist", que ens correspon recollir a tots els cristians d'avui.

El consell de continuar en grup, renovar la confiança sigui com sigui en el que fem, de perdonar-nos a nosaltres mateixos i als altres, va donar pas al darrer moment de reflexió del dia.

La força del testimoni

Poc abans d'anar-nos-en a dormir, la Míriam, en Javi i en Raül, que van esdevenir militants en els anteriors cursos, van donar un testimoni del que va suposar per a ells haver fet el pas. Parlaven per a animar els joves que l'endemà havien d'esdevenir militants, però tots els reunits van escoltar-se'ls amb molt d'interès.

La Míriam, per exemple, recordava que, a l'igual que Simó Pere, va sentir una mena de crida a “deixar-ho tot per Jesús” i va comparar la militància amb la maternitat: “no pots deixar de ser pare o mare en tota la resta de la teva vida”.

En Javi esmentà que la militància l'ajudà a passar del “jo” al “nosaltres” en la fe. Destacà també que, en ser el MCJ un moviment general, veia que podia desenvolupar els seus carismes en paral·lel als dels seus companys de camí.

Finalment, en Raül explicà que tenia por de la passa que havia de donar, el dia que va ser reconegut com a militant. “Ara em veig completament diferent, com si m'hagués casat”, en referència a què fer el pas és com conviure, dia a dia i de forma creixent, amb la persona que t'estimes.

Moments seriosos i alegres

Els moments més rellevants del dia foren la celebració de l'Eucaristia, al migdia i la celebració del sagrament de la Penitència, després de sopar. Ja se sap que la Quaresma descansa sobre dos pilars, un és la penitència, l'altre és la resurrecció. Ambdues coses les vam celebrar aquell dia, com a penyora de la Pasqua que segueix la Quaresma.

D'altra banda, les trobades del Moviment són sempre motiu de bona convivència i de molta riallada. Les hores de dinar, berenar i sopar, van estar plenes de moments de broma, acudits i esclats d'imaginació. Tot juga a favor de tenir un clima distès i un record immillorable dels encontres.