Testimoni: Xavi Ruiz (Militant de la parròquia de sant Pacià de Barcelona)

Hola! Sóc el Xavi Ruiz de la parroquia de Sant Pacià de l’arxiprestat de Sant Andreu (Barcelona). Em vaig decidir a fer el pas a la militància l’any 2003. De fet, des de fa uns quants anys que ja vaig començar a colaborar amb l’MCJ, anar a als recessos diocesans i als arxiprestals. El fet d’estar en un moviment de joves cristians m’ha ajudat molt en el meu camí de fe. Des de petit, gràcies a la meva família, he conegut a Jesús i l’Església. Però quan era adolescent em preguntava com lligava l’Eucaristia i la meva vida. Aquest procés de descoberta, de vivència del que implica seguir a Crist el vaig començar bastant al mateix temps de conèixer l’MCJ. I el temps va anar passant i em van proposar fer el pas a la militància. I no diria la veritat si no digués que ben bé fins al recés no em vag aturar a pensar i pregar aquest pas. Em vaig adonar que havia de ser testimoni de Jesús en el món. Vaig pensar que això ja ho feia. Però, lligant amb el “Cristiàra”, vaig veure que aquest testimoni el duia a terme a casa, amb la família i els amics; en canvi, a a la feina, amb la majoria de companys ateus o agnòstics, quan es parlava del tema església (poques vegades en sentit positiu) “m’escaquejava” bastant. Haig de donar gràcies a Déu que el dilluns després de fer-me militant va sorgir una conversa i allí jo vaig parlar des de la meva fe en Jesús, respectant als altres, però dient la meva opinió. Per a mi, això de fer-me militant ha significat un estímul i un compromís a continuar endavant en la vida de cada dia com a cristià, per no posar barreres a l’Esperit, per intentar créixer en la fe i seguir en el moviment i en la parròquia a fons. Amb la perspectiva de ja fa un temps del pas, diria que m’ha ajudat a estimar al moviment i a l’Església i a ser molt més conscient i participatiu en el fet que entre tots nosaltres, joves i cristians, hem de construir moviment, hem de seguir a Jesús. Res més, una salutació a tota la gent de l’MCJ!!!

Testimoni: Xavi Drudis ( Militant de la parròquia de la Sagrada Família de Terrassa)

Hola!! Jo sóc el Xavi. Aquest diumenge 29 de febrer em vaig fer militant del MCJ. He tingut vida molt normal, per això ara no entraré en detalls que de ben segur no t'interessen...Be, potser si que has de saber que el primer contacte amb la religió, el vaig tenir de ben petit a casa i a l'escola. Els meus pares són catòlics practicants, i vaig estudiar en una escola on s'imparteix religió. Per aquest motiu sempre havia trobat normal que la gent cregués en Déu. Vaig anar creixent i vaig rebre la comunió i la confirmació. Quan vaig rebre aquests sagraments no els vaig valorar massa, ja que ho considerava "normal". Però aquesta visió del món va canviar quan vaig arribar a la universitat l'any passat. Al començar la facultat vaig veure que les realitats dels meus companys són molt diverses. A més vaig descobrir el SAFOR (servei d'assistència i formació religioses) i allà he coincidit amb altres companys que m'han ensenyat que a les parròquies a més de la missa dominical hi ha una gran quantitat de joves que van allà a formar-se, a ajudar o simplement a donar el seu temps als altres d'una for a altruista sense cap altra finalitat que escampar l'evangeli i lluitar per un món millor. A mi aquest món m'ha convençut. Per això ara a més de col·laborar en diversos projectes parroquials he decidit fer el pas a la militància. Potser si que només és un pas més dels molts que fas al llarg del vida, però és un pas molt important. Molt important perquè el faig convençut de que amb l'esforç de tots i per a tots aconseguirem canviar el món i la paraula de Déu estarà més present en les nostres vides. Val la pena ser valent i provar-ho. L'amor que reps és molt més gran que el que dones. T'atreveixes??

Xavi

Testimoni: Laura Fiores( Militant de la parròquia de sant Pau de Terrassa)

Yo llevo una vida como la de muchos jóvenes, que van entre la parroquia y la universidad. Tuve educación religiosa desde pequeña, crecí con las cosas de la parroquia de mi barrio alrededor, y todo este mundo que el católico vive, me era familiar. Creí que casi todo estaba hecho, la comunión, la confirmación y algún dia si se da, casarme y formar una familia cristiana. No obstante eso, nunca puedes pensar que ya conoces todo de Dios; porque cuando menos te lo esperas: vuelve a sorprenderte!.
Cuando me propusieron la militancia, no entendí porque, ni que significaba, ni que cosas nuevas tendría que hacer que ya no hiciera. No teniendolo claro, dije que si. Crei que no tendría nada que perder, y no era nada que se contradecía con los principios que me valen. Además, los otros chicos, los que ya eran militantes, hablaban muy orgullosos de haber dado este paso, y siempre que podian me incentivaban a hacerlo.
Me empecé a preparar y a darme cuenta que, si bien este paso es frente a un mucha gente, es en realidad una respuesta muy personal y silenciosa que tienes con Dios, sin que mucha gente se de cuenta, porque va por dentro. Lo que cambió en mi es una visión personal de las cosas que haces todos los días. Durante la semana la parroquia me puede pedir determinadas actividades, con las que puedo cumplir o no; siendo militante no se trata de hacer algo concreto en un dia concreto, sino saber y sentir, "en silencio", que hay cosas que debo y quiero hacer, no porque me lo haya pedido una persona, sino porque me comprometí con Dios para que cuente conmigo, asi como yo cada dia cuento con Él.
Para acabar, el sábado me plantearon una cuestión: Si el llamado a la militancia era para mi, un privilegio o una obligación?: Sin dudar creo, que cuando DIOS te pide que estes siempre a su lado, porque es ahí donde te quiere ver felíz, es un enorme privilegio.
¡Muchas Gracias!.

Laura.-

Testimoni: Ricard Casadesús ( Militant de la parròquia de sant Esteve de la Garriga)

"Sóc aquí!” - Amb aquestes paraules vaig presentar-me davant el bisbe de la diòcesi a l'eucaristia de nous militants del Moviment Cristià de Joves (MCJ) el passat 28 de febrer, després d'haver estat cridat. Però cridat per qui? I per què? Aquestes preguntes també me les vaig fer jo pocs dies abans.
Recordava que feia poc havia llegit el fragment de l'evangeli en que Jesús pregunta als seus deixebles: «Qui dieu vosaltres que sóc jo?». Aquesta pregunta que Jesús feia als seus deixebles sentia que me la feia a mi també. En formular-la m'estava demanant que em definís davant Ell, tal com ho havia demanat als seus.
Jesús sap que davant d'aquest dilema, molts no el seguiran perquè, malgrat que l'horitzó és victoriós i gloriós, el seu camí és un camí vers la creu. Però encara que el camí sigui ple de temptacions i d'ofertes seductores, vaig escollir quedar-me amb Jesús.
Fins aquí he respost, breument, la primera qüestió. Però ... i la segona?
Per què m'ha cridat Déu? Vaig posar-me a llegir les crides d'alguns deixebles (Pere i Andreu, Jaume i Joan) i això em va obrir els ulls. És que Déu s'ha fixat en mi!
En aquell moment vaig sentir la dignitat davant de Déu. Sóc important perquè a Ell li importo, i molt!
Però Déu encara va més lluny: em fa una proposta. Déu em proposa lluitar contra la injustícia, posar-me al costat dels més pobres i febles –com fa Ell, viure'l en la Seva Paraula i en els sagraments, servir-lo a Ell tot servint als altres, donar a conèixer el seu amor a tothom ... en una paraula, em demana ajuda.
I què espera Déu de mi? –em vaig preguntar. En primer lloc, que canviï actituts en la meva vida i que adquireixi un compromís -“compromís”, una paraula que espanta molt avui en dia. El meu compromís fou, doncs, fer el pas a la militància del MCJ i això significa implicar-me en la vida de l'església diocesana com a cristià compromès i també en la vida dels altres (ajudar-los en els seus problemes, compartir les seves alegries i també els seus dolors i preocupacions) perquè ells també són importants per al Senyor i perquè són els meus germans que necessiten del meu amor. Tot això es resumeix en portar amor allà on no n'hi ha.
En segon lloc, Déu em demana ser el punt d'enllaç entre Ell i els qui viuen sense conèixer-Lo. És a dir, em proposa ser apòstol. Apòstol és qui dóna testimoni d'allò que ha vist o experimentat. Si jo he trobat a Déu, haig de comunicar la meva felicitat als altres, donant-ne testimoni i ajudant a trobar-Lo.
Per tot això, vaig dir fermament al Senyor: Sóc aquí! Em poso al teu servei, Senyor meu i Déu meu, com a instrument per a fer el bé. Ara Senyor ets Tu testimoni del meu compromís. Fés que sàpiga sembrar bé la Teva Paraula i actuï sempre amb rectitut de consciència i amb fe.

Ricard

Testimoni: Juanjo Santolaya (Militant de la parròquia de sant Cristòfor de Terrassa)

Hola! Sòc el Juanjo. Vaig fer el pas a la militància a la trobada general de l'any 2001 a Granollers. Des de llavors, el meu compromís a la parròquia ha estat més ferm. A més del meu grup de formació de cada divendres a la parròquia, he començat a portar un grup de joves que volen rebre el sagrament de la confirmació.

Amb la implicació arxiprestal que suposa ser militant del MCJ, estic fent de monitor d'esplai en un altre parròquia de l'arxiprestat de Terrassa on em necessitaven.

També ha coincidit amb la meva entrada a la Universitat Autònoma de Barcelona on formo part del SAFOR (servei d'Assistència i Formació Religioses), que depén del nostre bisbat de Barcelona. Allà organitzem conferències i cada dimecres a les 2 de la tarda celebrem l'Eucaristia.

La meva relació amb el Moviment m'ha fet descobrir aquesta triple dimensió com a jove catòlic: LA PARRÒQUIA, L'ARXIPRESTAT I LA VIDA DIOCESANA. Dono gràcies a Déu!

ENS VEUREM A MADRID