Testimoni: Montse Fonoll( Militant de la parròquia de la Sagrada Família de Terrassa)

Hola! soc la Montse , la Fonoll per a tothom, ja fa uns anyetst que soc militant , pero mira encara no havia escrit el meu testimoni. Ja fa molts anys que estic col.laborant a la Parròquia de la Sagrada Familia de Terrassa. Desde els 18 anys soc monitora de l'esplai parroquial. Es un àmbit que m'encanta i ara desde fa quatre anys en soc la responsable, us convido a veure la web de l'esplai. www.e-mcj.org/safa . A part de l'esplai amb l'ajuda de la Conxita (una germana Vedruna)porto un grup de joves, els quals molts d'ells son monitors de l'esplai, i crec que es molt important per a ells tenir aquest espai de grup de formació i reflexió a part de l'activitat d'esplai. També desde aquest any porto un grup de joves de confirmació, son nois i noies de 16 anys i la veritat es que en ells vec el meu compromís cristià i es en un dels àmbits on hem sento mes militant del moviment , treballant el dia a dia en el seu procès de fe i ajudant-los i estar aprop d'ells. Donc gràcies al Senyor per tot el que m'ha donat i per tenir la gran sort d' aquets infants i joves que m'ha posat al davant. Una abraçada a tots!!! Montse Fonoll

Testimoni: Francesc Busquets i Magda Freixa( Militants de la parròquia de la Sagrada Família de Terrassa)

Com a membres del Moviment Cristià de Joves, la Parròquia ès un eix fonamental a la nostra vida. El fet d'estar vinculats a una parròquia col.laborant amb altres persones és una experiència que ens enriqueix molt com a creients, ja que aprens molt de cada persona. Ara per ara, el nostre temps és limitat i la nostra tasca a la parròquia consisteix en portar un grup de joves universitaris de post-confirmació i en fer de monitor de missa.A més, per a nosaltres, la parròquia va ser el punt de partida del nostre compromís. Ens vam anar coneixent fins el punt que ja fa dos anys que ens vam casar, som pares d'una nena, i si Déu vol, per Nadal en tindrem un altre.
Què ha estat per nosaltres aquests dos anys de matrimoni? Primer de tot, va ser una crida de Déu a una vocació. Una crida que és una aventura emocionant! Saps que el dia del casament, que per cert, estàvem molt nerviosos, és el començament i saps que t'esperen molts aconteixements però exactament no saps quins.És com un llibre que t'enganxa, que no pots parar, que hi ha escenes boniques, divertides, tendres, i històries en què pateixes. En tot això, sempre tenim present que hi ha Nostre Senyor, que mai ens deixa, que sempre el tenim al nostre costat, que li hem de donar gràcies cada dia de tot el que ens passa, i demanar-li ajuda amb el que ens manca i ens doni llum.
Què ès important per a nosaltres en el matrimoni? Pensem que el matrimoni ha de ser fecund en l´amor, i per això ès molt important el saber donar-se l´un a l´altre; estimant, escoltant, dialogant, comprenent, etc.. Hem de pensar que som dos persones en un mateix projecte però a l´hora diferents. No podem oblidar que tenim unes obligacions, unes famílies, i cada un amb les seves virtuts i les seves mancançes, i en cada moment has de fer balança, veure què es el més adient pel matrimoni i procurar trobar l´equilibri.
A nosaltres ens agrada molt recordar sovint que en el matrimoni, la relació ha de ser com quan erem novios, cada dia s'ha viure amb il.lusió renovada, pesant sempre com fer feliç a l'altre, dit d'una altra manera, és una vocació que s´ha de regar cada dia. Com una flor que sense aigua es mor. I sabem del cert, que en tota vocació cristiana , aquesta aigua és l´amor de Déu.

Testimoni: Miriam Armengol ( Militant de la parròquia del sant Esperit de Terrassa)

Hola, em dic Míriam Armengol i Garcia, i el dia 2 de maig del 2003 vaig fer un dels grans passos a fer a la vida: EL PAS A LA MILITÀNCIA! Si no us importa, explicaré la meva “vida” resumida en unes linees: Tot va començar quan vaig fer la confirmació al ST. Esperit de Terrassa i un cop fet això, vaig continuar formant-me en la fe en els grups de FP (Formació Permanent) i mica en mica, em vais anar endinsant en el camí de Nostre Senyor, vais tenir la oportunitat gràcies a Déu d'haver conegut a Mn. Cima, el qual, amb els seus ensenyaments, em va fer entrar encara més la fe en Ell. Van anar passant els anys i jo, a part del grup de la parroquia, estava en un grup de ball que començava a ser “Grup d'Èlit”, això implica mooooooltes hores, molt sacrifici i sobretot dedicació plena i absoluta al ball; en aquell moment, va ser el que vais fer, tot i així, Nostre Senyor, que és molt maco, em va donar un copet a l'esquena perquè fes el PAS, la veritat és que vais dubtar molt ja que per mi implicava dedicació a la parroquia i ho veia massa per mi, i vais parlar amb la meva monitora, ells em va dir que si Déu m'havia cridat en aquell moment i si jo em sentia cridada, això ja era el primer pas, Aixa que tot i no tenir temps, el vais fer. Recordo cada imatge, cada xerrada del resés, cada olor, cada paraula, cada cançó, cada moviment, els colors de l'església,…, i sobretot, recordo come m sentia en aquell moment de fer el pas, quan em van posar la creu i quan el Snyr. Bisbe Ricard Mº Carles em va posar les mans a sobre dient el meu nom,…., ondia, això si que és meravellós ! Un cop fet el pas, si sóc sincera, va ser l'any que menys vaig estar per la parroquia, i quelcom dins meu em deia que no podia ser, però mai em decidia a deixar el ball que m'ocupava tant de temps, fins que, malhauradament, vais saber la notícia que la nostra estimada Rosa estava amlalta, va ser un gir total de la mevavisió i prioritats de la vida, vais deixar el grup d'èlit i em vais llençar de cap al que realemtn em fa creixer com a persona: LA FE. Vais començar a ser catequista de pr-confirmació i a ajudar al què calgués, llavors si era ser “militant les 24h del dia”. Si sóc sincera, no me n'arrepenteixo de res, al contrari, ara més que mai tinc set de Déu i no m'importa confesar-ho als quatre vents, ja sigui a la familia, als amics, a la uni o a la feina, sóc cristiana, crec en Déu, sé que no estic sola, que sóc rica per tenir-lo a Ell amb mi, i a tots als que com jo, somien en la pau, la fe i l'amor; i és per això, que intnto veure-ho tot positiu i anar sempre amb un somriure a la cara, si ho feu, realemt us sentireu millor! Somrieu sempre i recordeu: Nostre Senyor és molt maco!